Entrevista a Xavier Ferré Martí

Xavier Ferré Martí nos cuenta detalles de su luminoso ensayo Solidaritat sense fronteres i voluntariat, una lectura que recomendamos encarecidamente.

1.- Què el va inspirar a escriure aquest llibre?
El fet de col.laborar amb Creu Roja com a Voluntari i en altres entitats de caire social. I també guanyar el premi Recull de periodisme de Blanes a primers d’any amb “Mare Nostrum, Mare Mortuum” que va servir-me d’estímul per abordar aquesta temàtica i escriure sobre ella, amb les experiències i vivències viscudes, embrió del llibre present.

2.- Com va influir la seva experiència com a voluntari a Creu Roja en el contingut del llibre?
De forma decisiva, en fer tasques de voluntari com a coach i docent de persones refugiades. I en l’àmbit hospitalari, amb l’acompanyament
de persones malaltes i soles. En definitiva, persones vulnerables per raons diverses.

3.- Quina és la connexió entre Solidaritat sense fronteres i voluntariat i les seves obres anteriors?
En realitat, la temàtica del llibre present no té relació amb escrits o llibres anteriors, la qual cosa m’ha permès abordar una realitat diferent i altament motivadora, que pot tenir continuïtat.

4.- Com descriuria l’enfocament del llibre sobre la immigració?
És un assaig literari i reportatge periodístic, que pretén fer una mirada crítica al fenomen de la migració a través dels seus protagonistes, amb caràcter divulgatiu, sense el rigor acadèmic o doctoral, de la realitat de la immigració actual perquè el lector s’informi, es pregunti i prengui posició, allunyat de prejudicis, tòpics, missatges polítics o falsedats recurrents.

5.- Quina és la seva visió sobre el paper del voluntariat en la societat actual?
El paper i l’acció del voluntariat són imprescindibles i totalment necessaris per afrontar la crisi humanitària en la que estem instal.lats arreu del món, a Europa, a Espanya i Catalunya i que no aconseguim solucionar. Per això he volgut tractar sobre el Voluntariat com a motor actiu que ajuda dia a dia intentant revertir aquesta situació tan complexa i vigent. El meu reconeixement a tots ells.

6.- Creu que Solidaritat sense fronteres pot servir com a catalitzador d’acció per als lectors?
Totalment, i em donaré per satisfet si a més de remoure consciències, la societat tota (joves, homes i dones) ens impliquem més. Fer de voluntari és un bon camí per passar a l’acció directa i ajudar a capgirar la situació, fer la nostra aportació i ajudar a persones vulnerables que ho necessiten. Ara mateix, multitud de voluntaris, els herois per excel.lència, ocupats en l’acolliment de persones refugiades i migrants, lluiten pels seus drets i intenten frenar el desastre humanitari que vivim arreu, procurant l’acceptació i integració d’aquestes persones a la societat.

7.- Com va ser el procés de recerca i escriptura d’aquesta obra?
La feina d’escriptor és solitària i feixuga, de moltes hores, i més si fas assaig. Això requereix documentar-se molt, llegir molt, anar a les fonts, recopilar notícies dels mitjans de comunicació, parlar amb migrants, professionals, voluntaris i ong diverses, veure i trepitjar els mars, els murs, les tanques, els paisatges, etc.. per al final dir la teva de manera rigorosa, honesta i valenta que permeti fer reflexionar i canviar la percepció de la immigració, pels missatges negatius, tràgics i poc acurats que es donen i que passi a ser més positiva i inclusiva. O sigui, un canvi de mentalitat.

8.- Quins reptes creu que enfrontem com a societat en la percepció pública de la immigració?
Les guerres, les violències de qualsevol tipus, els naufragis, els rescats de migrants que veiem televisats constantment han deixat de sensibilitzar-nos i colpir-nos per ser repetitius, quan són realitats que es donen a diari en els nostres mars i fronteres i deixem de fer-ne cas, abocant-nos a la deshumanització. I els que aconsegueixen arribar han de passar per un llarg periple administratiu fins aconseguir els papers… És també el paper dels No acollidors, de governs, autoritats, policies i jutges entestats en la tasca de dificultar i evitar l’entrada de migrants, ignorant impunement els seus drets fonamentals i contravenint la Declaració Universal de Drets Humans vigent des del 1948.

9.- Quina importància tenen les històries humanes i les vivències personals en aquesta obra?
En el llibre s’expliquen fins a cinc històries humanes de migració amb resultat final divers, que volen ser un reflex del que succeeix arreu del món i s’aporten les xifres de la migració dels darrers anys. També s’aborda el tema del dol migratori que pateix el migrant i els seus familiars., especialment si aquest desapareix i no es localitza.

10.- Quin és el principal missatge que desitja transmetre amb aquest llibre?
Un doble missatge, i contradictori alhora.Com a missatge negatiu o preocupant, seria que com a societat occidental i avançada hem malversat la nostra essència humana i fraternal:l’acolliment sincer i sense prejudicis de persones de qualsevol color, religió, llengua o procedència, i hem guanyat en egoïsme, discriminació i rebuig d`éssers humans, pels que establim normes, traves, quotes, negatives, deportacions i centres d’internament per allunyar-los de les nostres costes i carrers a través d’administracions i governs cada vegada menys solidaris i més sancionadors.

Com a missatge positiu, per contra, posar en valor el paper fonamental de la societat civil, de totes les organizacions de caire social, dels professionals i dels voluntaris que hi treballen incansablement dia rere dia, alguns jugant-se la vida a primera línia per fomentar dos conceptes ben presents al llibre: HUMANITAT i SOLIDARITAT. Perquè ningú sobra i tots hi podem contribuir, també els infants i joves, a qui s’han d’adreçar els projectes i programes socioeducatius i de sensibilització a les escoles, que els acosti i faci més sensibles a aquesta problemàtica.

I per acabar, al llibre es fa un cant a l’esperança i tolerància en les noves generacions perquè seran la clau per assolir un món més just i solidari.