El silenci de Vallbona

La matinada de Dijous Sant, dues monges apareixen mortes al Monestir de Vallbona. La Mimí Vidal, de momento ha de renunciar a les seves vacances per posar-se a investigar els crims I mirar de descobrir l’assassí. Des de fa cinc mesos realitza les pràctiques de Criminologia al costat de l’inspector Miró, el qual qualificarà el cas com el més difícil a què ha hagut de fer front al llarg del seu dilatat historial.

«…L’assassí no era un assassí en sèrie, no seleccionava les seves víctimes, no efectuava cap ritual i no sentia cap pulsió indefugible per tornar a matar. És més, ningú no li estalviava el penediment en cada assassinat, ni el pertinent propòsit d’esmena…».

Han passat quatre anys des que la Mimí va investigar pel seu compte l’assassinat, esdevingut feia divuit anys i encara per resoldre, d’un vell en una residència. La recerca i les peripècies per desemmascarar-ne el culpable la van portar a descobrir la seva autèntica vocació.

Per segona vegada la Mimí trobarà respostes en la Història. S’haurà de remuntar al segle xiii per començar a estirar el fil que la durà a descobrir el Secret. Vallbona amaga des de fa vuit segles un secret que, per manament imperatiu de Jaume i, només coneixen les abadesses que s’han anat succeint en el càrrec. La història de la reina Violant d’Hongria, enterrada a Vallbona per desig propi, no només aportarà alguna resposta a les preguntes que es formula la Mimí, sinó que també n’hi generarà de noves:

Què disposava, en realitat, Violant en el seu testament?

Per què l’Església no ha permès mai que se sabés?

Què hi havia veritablement entre Violant d’Hongria i l’abadessa Eldiarda d’Anglesola?