Lecturas recomendadas
-
El botones del Palas
18,50€ -
Paisanaje
19,00€ -
Atrapados en la nube
18,00€ -
Elisenda. Reina de la Corona d'Aragó
19,00€ -
Cumpliré con tus últimos deseos
15,00€
Bosno, volim te (Bòsnia, t’estimo)
Autor:Carles Martret i Adrubau
14,00€
Prescindint d’anàlisi política, Carles Martret ens trasllada a Tešanj vuit anys després de la guerra anomenada dels Balcans, un lloc, on el conflicte va causar irreparables danys personals i materials i que no va ser, com moltes altres ciutats bosnianes, un dels punts escollits pels mitjans a l’hora de la divulgació internacional el conflicte.
Un exemple que la solidaritat també es pot fer de forma horitzontal, qualsevol pot ajudar a qualsevol sense necessitat de pertànyer a cap gran organització.
En aquestes pàgines podeu seguir un matrimoni jove amb un nadó que veient imatges del conflicte bèl·lic, posa en marxa allò que ambdós els hi passa pel cap en aquell moment i que acabarà duent-se a terme comportant l’arribada de diferents ajuts als més necessitats i l’inici d’una amistat que perdurarà per sempre.
Tristeses, alegries, angoixes, neguits, hi ha de tot. No tot acaba com comença, i per conquerir allò que desitges cal perseverança i afrontar que no tothom voldrà que te’n surtis. Malgrat que sembli inversemblant, el camí de la solidaritat és potser el camí amb més rocs i menys dreceres, el trajecte amb més bastons a les rodes, el món on descobreixes, que si visquéssim en un món real, no caldria ser solidari.
L’autor ens narra el que va aprendre d’un poble que un bon dia de Sol va sentir trons que no eren trons, sinó bombes… aquell dia havia començat una guerra que no sabien que anava amb ells.
Autor
Carles Martret i Adrubau
Nascut a Badalona l’any 1968, la ciutat on viu en l’actualitat i on ha cursat tots els seus estudis formant-se com a ciutadà i activista.
Viure el dia a dia de la seva ciutat és el que l’empeny a voler millorar-la a través de diversos moviments veïnals fent arribar les reivindicacions allà on han de trobar la solució.
De professió xòfer de bus urbà, no cal dir-ho, de Badalona, sosté que travessant la ciutat vint vegades al dia és la millor manera de conèixer els problemes quotidians. Això ha donat pas que també s’involucri en projectes per millorar la mobilitat i accessibilitat aportant experiències viscudes al volant del seu autobús.
D’ençà que va aprendre a lligar les lletres, que l’escriptura l’acompanya narrant faules ja de ben petit, fer parlar o pensar que deien els animals sense saber parlar, és quelcom que el porta a interpretar el silenci de les paraules, a comprendre que és el que es diu en els espais blancs que no s’escriuen.
A l’edat de trenta-un anys, la pèrdua de la seva àvia materna el porta a escriure la seva primera obra basada en la vida i la relació entre ambdós. La seva segona obra arriba havent treballat els primers deu anys com a xòfer d’autobús nocturn, un divertit manuscrit en el qual intenta que els seus companys s’hi trobin identificats i que el públic en general descobreixi alguns aspectes poc coneguts d’aquesta professió.
En aquesta ocasió, es buida el pap explicant-nos perquè estima Bòsnia i a la seva gent. Una història humana que ens mostra fins on pot arribar la bondat després de conèixer la maldat en la seva màxima expressió, les guerres i els genocidis, quelcom que vam viure a tocar de casa increïblement a finals del segle XX i que el món va permetre durant més de cinc anys d’horrors que ningú mereix viure.
Título: Bosno, volim te (Bòsnia, t’estimo)
Autora: Carles Martret i Adrubau
Tamaño: 15 x 21
ISBN: 978-84-121401-4-9
Páginas: 144
| Idioma | Catalán |
|---|
Txell –
Hola Carles
Sóc la txell, la mava valoració és desde el punt de vista d’una persona que res te la a veure amb la crítica sinó amb l’obleccio que em va transmetre el teu llibre la manera en què D escrivies els personatges la Margarida l’amil, i com en un llenguatge col. Loquial vas saber traslladar el lector la teva visió colpidora moltes vegades a l a l vegada que molt humana, em va encanta una frescura de narració, tot un plaer de debo
Txell –
He tingut l’oportunitat de llegir el llibre, m’encanta la descripció dels personatges, l, amil, la Margarida, una lectura planera i fresca a la vegada plena d’emocions, angoixant moltes vegades i plena d’humanitat, una lectura ràpida i constant, d’aquelles lectures que no pots deixar de llegir, agraeixo molt haver disfrutat i que el autor hagi compartit la seva vivència.
Txell –
Bé, he llegit el llibre, i m, encantat, una lectura ràpida i contant, amb una gran fluïdesa, descripció dels personatges emotiva i tendra, agraeixo aquests llibre per com l’autor dona a conèixer les seves vivències d’, un país oblidat devastat per un gran conflicte gràcies
Pere Rodríguez –
Un llibre que t’enganxa, que no et deixa aturar la lectura fins que no arribes a la darrera pàgina.
Un estil poc habitual per narrar en primera persona vivències úniques, aterradores de vegades i rialleres d’altres.
Unes vivències que en cap cas et deixen indeferent.
Més enllà de les grans ONG’s, la voluntat de fer el correcte, amb entrebancs i imaginació per resoldre sobre la marxa els peculiars problemes amb els que es troben al endinsar-se en la vida de persones que pateixen per culpa de les persones.
Molt recomanable.
Txell –
Bé, la meva valoració del llibre que vaig llegir,, em va aportar sensacions diverses,, una lectura planera, llenguatge senzill, però ràpida i constant, vaig disfrutar desde el primer capítol, i com l’autor fa una descripció dels seus personatges, i dono gràcies aquests llibre que ha vist la lluny per haver-me donat l’oportunitat de fer un recorregut a través del seu autor per un país malmès per un gran conflicte, i desolador gràcies a Carles per la teva gran aportació.
Josep Maria Llagostera –
L’autor no és un escriptor professional, però és un home que escriu i escriu bé perquè allò que escriu li surt de ben endins.
Amb aquesta lectura en Carles ens fa compartir les experiències d’un viatge, el motiu del qual ja s’endevina en el títol de l’obra. Està escrit a mode de diari de viatge, però va més enllà, és un diari de les emocions viscudes.
He procurat que el fet de conèixer en Carles no contaminés la valoració que en faig. Possiblement no és possible i possiblement tampoc cal. Està clar que no és un relat de ficció- que és el que correspondria a un producte literari- malgrat això, l’autor ha sabut atrapar el lector en el relat, qualitat que és en si mateixa una qualitat de la literatura.
En el relat hi trobem fets realment dramàtics, com la majoria dels desastres que ocasionen les guerres, o sigui les persones, però també hi veiem actituds de generositat d’aquells que haurien d’estar enfadats amb el món i amb el destí. La fina ironia de l’autor, i que alguns ja coneixíem ajuda a digerir la duresa del relat.
Particularment penso que he llegit el pròleg del relat de la continuïtat de les relacions establertes i d’aquesta relació d’amor de l’autor amb el país i amb la seva gent. Si és així ho celebraré.