La llum de l’impostor

Després de la pandèmia de la COVID-19, el terrorisme islàmic observa a distància l’auto-aniquilació econòmica i social de la decadent i odiada societat occidental. Enmig del desastre, una petita nació sense estat reneix de les seves cendres, es reinventa i aprofita la crisi per canviar el model de país. L’èxit la situa al capdavant dels països més pròspers d’Europa, però al mateix temps la converteix en objectiu prioritari del gihadisme.

Aquesta situació compromesa obliga la presidenta  de la Generalitat a fer nous plantejaments que provocaran la sobtada i imprevisible dimissió de la sotsinspectora Mimí Vidal del cos de Mossos d’Esquadra, el 19 de novembre de 2021.

«Ningú no va entendre perquè la Mimí havia plegat dels Mossos d’un dia per l’altre i s’havia tancat a casa. Els seus, però, ho van respectar. L’Enric va voler creure, encara que ella no n’hi digués res, que era per complir millor el desig que tots dos compartien de ser pares, desig que una feina tan arriscada li impedia d’assumir amb responsabilitat. La Sandra va dir-se que si la seva amiga de l’ànima no li volia aclarir, ella no li reclamaria cap explicació, que per això era la millor pels segles dels segles. La Rosa… la Rosa va començar a patir des del primer moment de saber-ho; la seva filla no podia haver deixat la que era la feina de la seva vida sense més ni més. La Mimí, a casa, llegia, amagava els llibres que llegia i es connectava a la xarxa».

Encertar els motius ocults pels quals una persona decideix seguir els dictats més foscos de l’ànima humana i prendre el camí de la destrucció de la societat on viu no és a l’abast de ningú, ni dels més experts, ni dels més intuïtius, ni dels més empàtics. Per això la Mimí, amb la seva peculiar autoestima oscil·lant, pensa sovint que aquesta vegada la seva missió és impossible.

Aquesta novel·la continua la saga sobre la Mimí Vidal, que es va iniciar amb Les cadenes subtils l’any 2016 i va seguir amb El silenci de Vallbona l’any 2017.