Se sube uno y me dice

Nascut a Badalona l’any 1968, la ciutat on viu en l’actualitat i on ha cursat tots els seus estudis formant-se com a ciutadà i activista. Viure el dia a dia de la seva ciutat és el que l’empeny a voler millorar-la a través de diversos moviments veïnals fent arribar les reivindicacions allà on han de trobar la solució. De professió xòfer de bus urbà, no cal dir-ho, de Badalona, sosté que travessant la ciutat vint vegades al dia és la millor manera de conèixer els problemes quotidians. Això ha donat pas que també s’involucri en projectes per millorar la mobilitat i accessibilitat aportant experiències viscudes al volant del seu autobús. D’ençà que va aprendre a lligar les lletres, que l’escriptura l’acompanya narrant faules ja de ben petit, fer parlar o pensar que deien els animals sense saber parlar, és quelcom que el porta a interpretar el silenci de les paraules, a comprendre que és el que es diu en els espais blancs que no s’escriuen. A l’edat de trenta-un anys, la pèrdua de la seva àvia materna el porta a escriure la seva primera obra basada en la vida i la relació entre ambdós. La seva segona obra arriba havent treballat els primers deu anys com a xòfer d’autobús nocturn, un divertit manuscrit en el qual intenta que els seus companys s’hi trobin identificats i que el públic en general descobreixi alguns aspectes poc coneguts d’aquesta professió. En aquesta ocasió, es buida el pap explicant-nos perquè estima Bòsnia i a la seva gent. Una història humana que ens mostra fins on pot arribar la bondat després de conèixer la maldat en la seva màxima expressió, les guerres i els genocidis, quelcom que vam viure a tocar de casa increïblement a finals del segle XX i que el món va permetre durant més de cinc anys d’horrors que ningú mereix viure.