Atzars a l’ànima

“I, a poc a poc, en totes les coses hi veia poesia, i jo jugava a ser poeta.”

Amb aquesta frase que, al seu interior, presenta el poemari “Atzars a l’ànima”, l’autor fa irrupció en el món públic de la poesia després d’anys de viure-la, imaginar-la o escriure-la “per a consum propi”.

De fet, “Atzars a l’ànima” consisteix en un recull de poemes de tots els temps i moments de la vida de l’autor, però no els ordena cronològicament, sinó per temàtiques, tot deixant que el lector que ho desitgi pugui especular sobre l’etapa vital a què correspon, en cadascun dels poemes que integren l’obra.

Pel que fa a format, diu l’autor: “No vull ni rima ni mètrica, vull música, ritme i tempos”, i va construint en formes a voltes anàrquiques, conjunts de versos que “es llegeixen sols” si se sap interpretar la música del pentagrama poètic.

I, per acabar, potser per casualitat, potser perquè són “Atzars a l’ànima” de l’autor, les temàtiques en què s’agrupen els poemes s’incardinen en els grans temes literaris de les seves obres i novel·les prèvies: els misteris de la connexió amb esferes metafísiques, el terror, l’èpica històrica, l’amor i la llibertat.

En definitiva, una obra amena i de fàcil lectura que, probablement, convidarà a diverses reflexions perquè projectarà sobre el lector traços de la seva pròpia ànima.