La noia del retrat

L’any 1940 el petit Josep és abandonat per la seva mare, Mercè Canals, en una institució benèfica i catòlica, l’Auxilio Social de Nuestra Señora de la Candelaria, a Las Palmas. Anys més tard una antiga amiga de la Mercè el localitzarà i l’acollirà a casa seva. Però el noi creixerà amb la necessitat de trobar respostes, de buscar la mare ni que sigui, només, per conèixer-la. Amb aquesta idea al cap i amb un petit retrat d’ella, únic record que ha pogut conservar, el 1960 viatjarà a Barcelona, la ciutat natal de la Mercè. Josep sempre ha pensat que la dona hi va tornar en marxar de Las Palmas.

Amb tot, l’odissea que s’ha proposat dur a terme no és pas una empresa senzilla. Malgrat que no deixa de banda el seu propòsit, la resolució amb què inicia la cerca s’anirà esllanguint a poc a poc. Alhora, Josep farà noves amistats i crearà noves arrels en aquesta ciutat d’acollida. Però tal com li diuen en més d’una ocasió: “no remenis el passat perquè potser no t’agradarà el que hi puguis trobar”.

La noia del retrat és una novel·la que ens aboca a la necessitat de conèixer els nostres orígens, la pròpia identitat. Una narració que explora els límits de les relacions familiars i ens enfronta a dicotomies com l’amor i el sexe, el record i l’oblit, la culpa i el perdó.