Nascut a Barcelona el 1950 i amb frustrants estudis bàsics, he anat compaginant l’afició per la pintura amb el necessari «penquis», abans en una dilecta i ja desapareguda banca catalana on vaig aprendre a escriure el català. Darrerament en el més carismàtic Centre Tecnològic de Catalunya.

Nihilista i pragmàtic, d’esquerres a estones i conservador, tot i que no trobo gaires coses que conservar tal com van els temps. Catalanista, viatger i somiador, estic enamorat de la resta de l’estat espanyol quasi tant com de Catalunya.
Faig meu el que diu el Geni en aquest llibre: “els roïns la tenen molt llarga però pixen molt curt”.

Ara, jubilat i fincat a Andalusia, publico aquest Roïns. Reconec que, en ser el primer, aquest no és més que un lleuger i curt divertiment vital. Han anat brollant incontrolades sensacions amb les que he pretès expressar un cert rebuig a la inquietant i esfereïdora realitat actual.