Una tassa de te, un branquilló de bruc i una magrana riallera

Tothom, qui més qui menys, coneix o ha llegit algun llibre de Jane Austen, de Charlotte, Emily i Anne Brontë o deVíctor Català, el pseudònim de Caterina Albert.

Però en sabem prou? Coneixem les circumstàncies, sovint molt adverses, contra les que cadascuna d’elles va haver d’enfrontar-se per tal d’escriure amb llibertat? Ens hem adonat de la paradoxa que representa signar amb pseudònim –en la majoria d’elles, de gènere masculí– per amagar la condició de dona escriptora, mentre les seves obres traspuen missatges feministes? Hem copsat el mèrit d’unes vocacions que no van decaure ni davant de la incomprensió ni la pressió social més inclement?

Aquest llibre pretén donar respostes a aquests interrogants a base d’uns estudis molt documentats, i alhora personals, de la autora, que s’acompanyen amb ficcions lliures sobre les vivències i sentiments més íntims d’aquestes cinc escriptores, capaces de renunciar al seu nom per tal de poder fer sentir les seves paraules.

La intenció d’aquestes pàgines és instruir, interessar i fer gaudir de l’obra i la vida d’unes dones que mereixen, per la seva valentia i tenacitat, ser encara més conegudes i compreses.

Com diu l’autora:
Confio que la lectura d’aquestes pàgines transmeti al lector una part de l’admiració i l’agraïment que sento cap a les cinc autores seleccionades. És el propòsit del llibre i l’homenatge de què són mereixedores.

I Bienve Moya, el prologuista:
De títol amb un cert ressò epicuri, aquesta és una obra prolixa, que no vol dir intricada, al contrari, és diàfana i intel·ligible. En el llibre que teniu a les mans, Mercè Foradada tracta les biografies i el medi territorial on visqueren les autores comentades, Jane Austen, les germanes Brontë, i Caterina Albert (Víctor Català) −que ella mateixa adverteix que són molt diferents− afegint al treball de crítica de cada una d’elles, una narració pròpia amb la tècnica que ella anomena “amb les seves paraules”: à la manerie.