Entrevista a Enriqueta Moix i Maré

El gemec silenciat és un llibre que parla de la guerra del Rif, centrant-se en els anys 1921 i 1922, i està inspirat per la troballa de les cartes d’un soldat espluguí que hi va participar: Joan Sabaté.

Conversamos con la escritora Enriqueta Moix i Maré acerca su último libro, una obra genial e inclasificable que incluye reseñas históricas, correspondencia epistolar y relatos creados por la autora basados en la vida de Joan Sabaté.

1.- “El gemec silenciat” se centra en la Guerra del Rif y en las cartas de Joan Sabaté. ¿Qué te motivó a contar esta historia y cuál fue el punto de partida para escribir el libro?
Les cartes em van arribar de mans d’un historiador i, en llegir-les, vaig entendre que havien de veure la llum, ja que podien desvetllar uns fets desconeguts per a la majoria. Vaig parlar amb la neta del protagonista, que és la propietària de les cartes, i em va dir que les podia fer públiques, que tenia tot el seu suport.

2.- ¿Qué importancia tiene para ti, como escritora, la memoria histórica, y qué papel crees que juega la literatura en la preservación de historias como esta?
Furgar en la memòria històrica, és desvetllar fets d’un passat que van ser callats o amagats.
Crec que la literatura és una font primordial per a preservar la memòria històrica.

3.- El libro se divide en tres partes: una reseña histórica, las cartas de Joan y relatos ficticios. ¿Por qué decidiste estructurar la obra de esta manera?
Vaig pensar que per endinsar-nos en les cartes del Joan, primer havíem de saber quelcom del Protectorat del Marroc, de la guerra del Rif i de la Reconquesta del Kert i, aquests fets, els vaig incloure en la primera part, després vaig passar a transcriure i traduir les cartes perquè fossin més entenedores, i per últim, en veure que teníem moltes dates i moltes vivències, vaig creure oportú de relatar de forma fictícia el que podia haver viscut el Joan Sabaté.

4.- Las cartas de Joan Sabaté parecen ofrecer una ventana muy personal y directa al conflicto. ¿Hubo algún detalle o carta que te marcara especialmente durante el proceso de investigación?
En les trenta-sis cartes, Joan, ens explica algunes històries de forma molt superficial, sense aprofundir en els fets perquè no volia explicar les penúries que passava i els perills a què es veia sotmès. En les cartes, Joan Sabaté, deia que tot anava bé, estava clar que amagava la realitat per no preocupar als seus familiars.

5.- ¿Cuál fue el mayor desafío que enfrentaste al intentar transformar estos documentos históricos en una narrativa accesible para los lectores de hoy?
En trobar-me amb les cartes, em vaig plantejar l’escriptura d’un llibre, en primer lloc, perquè molts ignoràvem la guerra del Rif, ja que va estar tapada per la Guerra Civil i, en segon lloc, perquè joves de vint anys i de classe humil, com Joan Sabaté, van ser portats a una matança. Tenia clar que havia de ser un llibre entenedor i de fàcil lectura.

6.- La tercera parte incluye relatos ficticios inspirados en hechos reales. ¿Qué procesos seguiste para dar vida a estos relatos y cómo lograste conectar esos episodios ficticios con la experiencia real de Joan?
Joan Sabaté va servir al Regimiento Almansa n. 18 que estava a Tarragona. Circumstancialment, vaig trobar documents on es podia seguir el recorregut que va fer aquest Regiment al Marroc i que coincidia amb els indrets i dies que citava el Joan a les cartes. A partir d’aquesta informació vaig començar a imaginar-me el que Joan podia haver viscut i vaig pensar que era el moment de fer-ho fer visible en uns relats.

7.- ¿Cómo te afecta, como mujer, escritora y poeta, trabajar con un tema tan trágico y a la vez tan personal como es la guerra desde la perspectiva de un joven soldado?
He de dir que vaig quedar molt tocada en llegir les cartes i, més, quan vaig començar a fer recerca sobre el que havia passat durant aquelles dates a la regió del Rif. He de confessar, que algunes de les lectures que vaig fer, em van horroritzar i vaig acabar plorant.

8.- En el libro se mencionan varios sentimientos encontrados: miedo, lealtad, e incertidumbre. ¿Cómo te acercaste a estos temas y qué buscabas transmitir sobre la condición humana a través de Joan Sabaté?
Joan Sabaté amagava els seus vertaders sentiments en les cartes, però analitzant una mica els escrits, veiem que hi ha una amargura, una enyorança, una por, una incertesa… que traspua, especialment, quan reclama més cartes, també quan anhela de ser a casa per Nadal i quan exigeix que li enviïn els papers. En els relats he intentat retratar els vertaders sentiments de Joan Sabaté, un jove que, de cop i volta, es va trobar lluny de casa en una guerra que no era la seva.

9.- La guerra y sus efectos se expresan en este libro con una “voz silenciosa.” ¿Qué significa para ti el título El gemec silenciat y cómo refleja el tema central de la obra?
Un gemec és una exclamació que fem quan patim un dolor o una pena. En aquesta guerra, com en la majoria, se silencien les paraules i els fets, però també els gemecs que, al cap i a la fi, són accions inconscients que no podem evitar. Fer callar un gemec és acabar amb la mínima expressió d’una persona, amb el poc que queda de la seva essència. El títol reflecteix el que resta després d’una guerra, “el silenci total”.

10.- “El gemec silenciat” es una obra rica en investigación histórica y en poesía. ¿Cómo logras equilibrar tu faceta poética con la narrativa histórica en un proyecto de esta envergadura?
La poesia sempre m’acompanya en els meus escrits i més quan desvetlla les meves emocions i, aquestes cartes centenàries em van atrapar des del primer moment, deixant fluir una narrativa que em va captivar des de la primera frase.

11.- Tienes una larga trayectoria literaria en poesía y narrativa, además de muchos premios. ¿Cómo ha evolucionado tu estilo literario desde tus primeras obras hasta esta novela?
Durant quinze anys només vaig escriure poesia, després vaig començar a escriure relats fins que em vaig atrevir amb la novel·la. El meu estil literari ha fet una llarga evolució, principalment, després de passar per l’escola d’escriptura de l’Ateneu barcelonès i de llegir autors molt diversos. Els darrers anys, treballo, més que res, en novel·la històrica, ja que m’he trobat amb una documentació molt valuosa que vull donar a conèixer als lectors i, això és el que he fet amb “El gemec silenciat”.

12.- Para cerrar, ¿qué esperas que los lectores de El gemec silenciat se lleven consigo después de leer la historia de Joan y sus cartas desde el frente? ¿Qué mensaje te gustaría que perdurara en ellos?
Als lectors del “Gemec silenciat” els demanaria que fessin una reflexió sobre la guerra del Rif i sobre els fets que es van amagar i que, gràcies a les cartes de Joan Sabaté, hem pogut desvetllar.
M’agradaria que fos un missatge de pau i, alhora, un homenatge a aquells herois que van lluitar i que van morir a Àfrica i que van ser sepultats en l’anonimat.