El gemec silenciat

Enriqueta Moix i Maré (Montblanc, 1961). Escriptora, poeta i pintora. Participa en diverses activitats literàries. Durant tres anys va estudiar narrativa a l’Ateneu barcelonès. Ha obtingut una trentena de reconeixements literaris, com el Premi Grau Miró (2006), una menció d’honor al Premi Mn. Narcís Seguer (2007), Finalista Premi Victor Mora (2012), Premi de poesia Foment martinenc (2014), Premi de poesia Sagrada família (2016), Premi de narrativa curta de la Vila de Flix (2020). Ha publicat entre altres llibres col·lectius, els poemaris: Empremtes al glaç (2008), Esglaons de pètals (2009), Capvespre al parc (2010), Mis pies descalzos (2011), Efectes col·laterals (2014), Desfent camí (2015), Crepuscles primaverals (2017), Musicologia aplicada (2020) i Camp de llunes (2024). Pel que fa a la narrativa, és autora de les següents obres: Una diva entre boires (2013), Remembrances d’una existència (2015), El secret del refugi del llop (2016), Pedaç a pedaç (2019) , El darrer llegat (2020), Les cartes del celler (2021) i L’apotecari (2023).